Vam fer cas al doctor Ossés. Jo vaig omplir els papers per demanar el
trasllat l’endemà mateix de parlar amb ell i el Jutge Gutiérrez que els va
haver de signar per donar-los curs, es va quedar ben bocabadat. No s’ho esperava
pas que jo acabés esmunyint-me d’aquesta
manera de les seves mans. Em va fer por
que no intentés endarrerir-ne la tramitació i vaig estar vigilant ben de prop
l’oficial de Jutjat que ho havia d’enviar a Barcelona.
Tot va sortir sense retard però en Magí, l’oficial, que és un bon noi, m’ha
dit que el jutge ha afegit un ofici de
la seva lletra fent saber que no esta disposat a signar la concessió, a menys
que li assignin una altra persona per
substituir-me i que tingui com a mínim la mateixa experiència. Era d’esperar
que posés alguna dificultat, és clar. I, d’altra part, no deixa de tenir raó.
El funcionament del jutjat no en pot sortir perjudicat. Dit d’altre manera, ja veig que no serà cosa
de dos dies.
Maria se’n va demà a Barcelona en tren a visitar al metge per qui el doctor
Ossés li va fer la carta i de pas mirarà
de portar-me el model per sol·licitar una plaça al Cos de Vigilància. Surt en
el primer tren ben d’hora al matí fins a Manresa i allà des de l’altre estació a Barcelona.
Dormirà a casa l’Enric i l’Esperança i tornarà l’endemà. Ja els hem enviat un
telegrama. He decidit fer les dues gestions alhora i la primera que em concedeixin
l’agafaré. Així guanyem temps.
Estem tots dos molt engrescats amb la idea de canviar de vida. Un cop presa
la decisió ja voldríem que fos per demà mateix però no crec que sigui tan
fàcil. Només hi ha un inconvenient gros.
Amb tot això, de moment, no seria bo tenir criatures. Haurem de mirar
d’evitar-ho i no sé pas com ens ho farem. És clar que si finalment a Maria li donen feina a Barcelona abans que mi, no haurem de patir gaire per això de les criatures. No serà probable que en vingui cap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario