Bé, em temo que, de moment no hi ha cap
risc que la Maria es quedi embarassada, acaba de marxar cap a Barcelona i en
canvi jo m’he de quedar aquí, a Berga. I
aquest cop no és per un dia o dos, no, que se n’hi va. S’estarà a casa em meu
germà Enric i la Esperança que acaben de
tenir la segona criatura i així els podrà donar un cop de mà.
Val més que comenci pel començament. A la
Maria l’han admès com a llevadora a la Maternitat. La recomanació del doctor
Ossés ha funcionat. A mi en canvi no m’han dit res de la sol·licitud pel Cos de
Vigilància i pel que fa al trasllat, ho tinc pelut perquè el Jutge Gutiérrez
exigeix que el meu substitut sigui algú amb experiència i Berga no és un destí
gaire buscat pels funcionaris. Si es conformés amb un de principiant sí que es podria resoldre, que
per tal d’obtenir la primera plaça, hom
està disposat a anar a qualsevol lloc. Però, de moment tot està aturat.
Em temo que un cop més serè sol per la
Patum que és dijous de la setmana
entrant. Mira que em feia il·lusió anar-hi per primer cop amb la Maria, que no
hi ha estat mai, i explicar-li cadascuna de les figures, des dels Plens en que
jo havia participat quan era criatura, fins l’Àliga o Sant Miquel. Bé,
tant se val, tota la Patum s’ho val i jo
aquest any hagués volgut fruir-ne com mai i amb ella, perquè és molt possible
que sigui la darrera vegada que m’ho puc permetre.
El
cert és que estic nerviós. Això de no saber quan podré marxar cap a
Barcelona i en qualitat de què, em te amb un neguit permanent. El forner que
ens te llogada la fleca ja m’ha dit que li interessa comprar-nos la casa però que s’esperarà que jo hagi de marxar. El
preu és que en demanàvem i només falta concretar com ho pagaran, perquè de cop
no poden donar més que la meitat. Un dels
advocats que ve pel jutjat s’ha ofert a fer-nos la paperassa de franc. O
sigui, està tot llest però a mi no em criden.
Quan ho facin, ho posarem tot en marxa i la
Maria començarà a buscar pis per nosaltres a Barcelona. Entretant seguirà amb l’Enric
i l’Esperança. I jo aquí.Entre tant, com que tinc més hores lliures, no paro d'estudiar. Al Cos de >Vigilància s'entra per oposició i tot i que el fet de ser sargent em donapunts, haig de aprendre un munt de coses, de lleis, de procediments i de cultura general.
