Cinc de Juny de 1922

Bé, em temo que, de moment no hi ha cap risc que la Maria es quedi embarassada, acaba de marxar cap a Barcelona i en canvi jo m’he de quedar  aquí, a Berga. I aquest cop no és per un dia o dos, no, que se n’hi va. S’estarà a casa em meu germà Enric i la Esperança que acaben de  tenir la segona criatura i així els podrà donar un cop de mà.

Val més que comenci pel començament. A la Maria l’han admès com a llevadora a la Maternitat. La recomanació del doctor Ossés ha funcionat. A mi en canvi no m’han dit res de la sol·licitud pel Cos de Vigilància i pel que fa al trasllat, ho tinc pelut perquè el Jutge Gutiérrez exigeix que el meu substitut sigui algú amb experiència i Berga no és un destí gaire buscat pels funcionaris. Si es conformés amb un  de principiant sí que es podria resoldre, que per  tal d’obtenir la primera plaça, hom està disposat a anar a qualsevol lloc. Però, de moment tot està  aturat.

Em temo que un cop més serè sol per la Patum que és dijous de la  setmana entrant. Mira que em feia il·lusió anar-hi per primer cop amb la Maria, que no hi ha estat mai, i explicar-li cadascuna de les figures, des dels Plens en que jo havia participat quan era criatura, fins l’Àliga o Sant Miquel. Bé, tant  se val, tota la Patum s’ho val i jo aquest any hagués volgut  fruir-ne  com mai i amb ella, perquè és molt possible que sigui la darrera vegada que m’ho puc permetre.  

El  cert és que estic nerviós. Això de no saber quan podré marxar cap a Barcelona i en qualitat de què, em te amb un neguit permanent. El forner que ens te llogada la fleca ja m’ha dit que li interessa comprar-nos la casa  però que s’esperarà que jo hagi de marxar. El preu és que en demanàvem i només falta concretar com ho pagaran, perquè de cop no poden donar més que la meitat. Un dels  advocats que ve pel jutjat s’ha ofert a fer-nos la paperassa de franc. O sigui, està tot llest però a mi no em criden.

Quan ho facin, ho posarem tot en marxa i la Maria començarà a buscar pis per nosaltres a Barcelona. Entretant seguirà amb l’Enric i l’Esperança. I jo aquí.Entre tant, com que tinc més hores lliures, no paro d'estudiar. Al Cos de >Vigilància s'entra per oposició i tot i que el fet de ser sargent em donapunts, haig de aprendre un munt de coses, de lleis, de procediments i de cultura general.